EL MÓN DEL CÒMIC 2:


Frank Miller: 

Va realitzar el seu primer treball per a l'editorial Marvel Comics el 1979 a Spectacular Spiderman, en un crossover amb Daredevil. Però es va donar a conèixer com a jove promesa en la sèrie Daredevil, també per Marvel Comics, en 1979, que en aquell moment tenia poques vendes, i deu números després, Roger McKenzie va deixar la sèrie, deixant-lo amb el control creatiu. Poc després, realitzava per a l'editorial DC Comics, Ronin, la història d'un samurai sense amo en un futur postapocalíptic, obra on va mostrar una evolució gràfica influenciada tant per alguns artistes europeus com alguns clàssics del còmic japonès.

Persépolis:

Persépolis es una sèrie de còmics autobiogràfics i històrics realitzats en blanc i negre per Marjane Satrapi i publicats a França entre el 2000 i el 2003. La sèrie explica la vida de l'autora, des de la seua infantesa a l'Iran a l'entrada en la vida adulta. Relat de l'evolució de l'Iran vista pels ulls d'una xiqueta, Persèpolis constitueix un testimoni de la quotidianitat del període que va viure el país durant la Revolució iraniana el 1979-1980. Aporta un enfocament diferent dels relats històrics habituals, ja que en aquesta obra els esdeveniments es veuen des de l'interior i es viuen més que s'expliquen.

Hayao Miyazaki:

L’abril de 1963, Miyazaki va entrar a l’empresa d’animació Toei Animation treballant en projectes com poden ser l’anime teatral Watchdog Bow Wow,... 

Va triomfar gràcies al manga que va dibuixar: Nausicaä de la Vall del Vent per encàrrec de la revista Animage quan el seu editor, Toshio Suzuki, va veure el potencial de l’animador i va aconseguir el finançament necessari per convertir-lo en pel·lícula. És en aquest film quan Miyazaki comença a tractar la relació entre humans i natura, el pacifisme o el feminisme, temes recurrents en la seva carrera professional.

Hergé:

El dibuixant es dedicava llavors a publicacions com Flup, Nénesse o Poussette et Cochonnet, tot i que més tard va decidir retornar al seu antic personatge, en Totor. Després de canviar algunes lletres del seu nom, assignar-li l'ofici de reporter i crear-li la companyia d'un fox-terrier anomenat Milú, el 1929 va aparèixer per primera vegada en Tintín a les pàgines de Le Petit Vingtième.


La primera aventura de Tintín el porta a la Unió Soviètica, on s'enfronta als bolxevics. A més d'això, l'any 1930 va començar l'edició de nous personatges, com eren Quico i Flupi, els quals van perdurar fins a finals dels anys 30. Mentre Hergé començava a publicar la segona aventura d'en Tintín, Tintín al Congo, la primera aventura d'aquest esdevenia important a les pàgines d'un setmanari francès, el Coeurs Vaillants, de caràcter catòlic. Això va donar peu a l'inici de la carrera artística d'aquest autor.

Bone:

Bone és una sèrie de còmic independent, publicada en 55 números entre el 1991 i el 2004, escrita i dibuixada per l'americà Jeff Smith. Els seus dibuixos en blanc i negre, estan inspirats en els dibuixos animats i en les tires còmiques, notant-se una notable influència del còmic Pogo d'en Walt Kelly. En una entrevista va dir que "També era un gran fan d'en Carl Barks i Pogo, per tant era per mi molt natural dibuixar amb aquesta mena de barreja entre en Walt Kelly i en Moebius". Tanmateix, la història conté tant comèdia blanca com fosca fantasia èpica.

Mike Mignola:

Mignola va començar la seva carrera el 1980 com a il·lustrador a The Comic Reader. 

El 1983 va treballar a Marvel com a entintador a Daredevil i Power Man and Iron Fist. Més endavant va treballar en títols com The Incredible Hulk, Alpha Flight i la sèrie limitada de Rocket Raccoon.


El 1987 va començar a treballar també per a DC Comics. Va dibuixar les sèries limitades de Phantom Stranger i World of Krypton. Amb l'autor Jim Starlin, Mignola va produir la minisèrie Cosmic Odyssey el 1988. Mignola va dibuixar portades per a diverses històries de Batman, com Batman: A Death in the Family i Dark Knight, Dark City. L'autor Brian Augustyn i Mignola van idear el one-shot Gotham by Gaslight el 1989. A principis dels anys noranta Mignola va fer portades i diverses feines per a DC i Marvel. Va col·laborar un parell de cops amb Howard Chaykin. El 1990-1991, Mignola i Chaykin van produir junts la sèrie limitada Fafhrd and the Gray Mouser per a Epic Comics, amb l'entintador Al Williamson. El 1992 van publicar la novel·la gràfica Ironwolf: Fires of the Revolution.

DC:

DC Comics és una editorial nord-americana dedicada a la realització i venda de còmics fundada el 1937 i subsidiària d'AOL-Time Warner, actual Time-Warner. Les inicials DC són una abreviatura de "Detective Comics", un dels primers títols emblemàtics de la companyia. Es tracta d'una de les majors companyies d'historietes a nivell mundial. Entre alguns dels seus títols més coneguts trobem: Batman, Superman, La Lliga de la Justícia. Durant dècades DC Comics ha estat una de les dues majors companyies de còmics als Estats Units, l'altre és Marvel Comics. La seva seu es troba a Nova York.

Uderzo i Goscinny:

Uderzo va néixer a Normandia, poc després de traslladar-se allí els seus pares des d'Itàlia. Després d'uns quants anys va conèixer a René Goscinny en 1951, i van decidir col·laborar junts en la nova oficina parisenca de la companyia belga World Press en 1952. En 1959 Goscinny i Uderzo es converteixen en editor i director artístic, de la nova revista Pilote. En el primer número apareixia per primera vegada Astèrix al mercat francès, sent un immediat èxit.

En 1961 es va publicar el primer àlbum autònom, Astérix el Gal. Per 1967, el còmic s'havia fet tan popular que els seus autors van decidir dedicar-se en exclusiva a ell, produint uns dos àlbums a l'any. Després de la mort de Goscinny en 1977, Uderzo es va fer càrrec a més del guió, el que va fer que la producció es fes molt més lenta, aproximadament un àlbum cada quatre anys.

Neil Gaiman: 

Neil decideix crear un personatge nou, basat en la tradició anglosaxona anomenat Sandman, que es desenvoluparia en un ambient sobrenatural i oníric, allunyat del típic còmic de superherois predominant al mercat. Al llarg de 75 números Gaiman recrea la vida d'aquest personatge, dels seus germans, Els Eterns, els seus amors, el seu caràcter orgullós, la seva figura dramàtica i els canvis. Tots els números s'engalanen amb les meravelloses portades del seu amic McKean. La sèrie des de la seva publicació no ha deixat de recollir premis i reconeixements arreu.

Flash Gordon:

Flash gordon, és un personatge de ficció de còmic aquest personatge va ser creat pel dibuixant Alex Raymond el 7 de gener del 1934 per al King Features Syndicate, com a pàgina dominical. Malgrat haver estat creat inicialment per competir amb les aventures de Buck Rogers en el terreny de la ciència-ficció, ràpidament va desenvolupar més popularitat i va esdevenir més perdurable en el temps.

Joe Sacco:

Joe Sacco és un periodista estatunidenc autor de còmics com a reportatges sobre zones en guerra. Els més destacats són Palestine (1993) i Safe Area Goražde: The War in Eastern Bosnia 1992-1995 (2000),[1] que li han valgut nombrosos premis i reconeixements, entre ells el Premi American Book i el Premi Eisner. Usa un llenguatge satíric, narracions en primeres persones i combinació de vinyetes en blanc i negre i text per relatar les condicions de vida i els punts de vista dels conflictes de més actualitat, dins l'anomenat corrent de nou periodisme.

100 Bullets:

100 Bullets barreja la novel·la negra amb un thriller conspiratori. La història planteja la premissa sobre què passaria si una persona la vida ha estat arruïnada rep 100 bales d'impenetrables per assassinar a qui volgués. Aquestes armes són lliurades pel misteriós Agent Greus, líder d'una organització coneguda com els Minutemen o Milicians, una força parapolicial instaurada per l'organització clandestina coneguda com "The Trust". Gradualment, la premissa original és deixada a un segon pla en favor de la història darrere de les armes, i l'organització que les atorga. La història transcorre diversos anys després que els Minutemen fossin traïts pel Trust i fossin desbandats.

Moebius:

Va aconseguir la celebritat com a dibuixant del western L'Tinent Blueberry, amb va guiar de Jean-Michel Charlier, el primer lliurament del qual és va publicar a la revista Pilote el 1964.

Durant uns quants anys va llegir exclusivament ciència-ficció. No va ser Fins que va Començar a Treballar per la revista Hara-Kiri que va adoptar el pseudònim de Moebius, extret de l'astrònom i matematic alemany.

L'any 1988, després de veure Akira, va esdevenir un gran fan de l'estil de dibuix japonès, especialment del de Katsuhiro Otomo i de Yukito Kishiro. Les seves obres s'han vist influenciades per aquest fet.

Vertigo:

A finals de la dècada dels '80, l'editorial nord-americana DC Comics va crear diversos segells, l'objectiu era englobar títols dirigits a un públic més adult que l'habitual de l'editorial, com eren La Cosa del pantà, Hellblazer, Sandman, entre d'altres . El segell va canviar de nom en diverses ocasions, però el més durador va ser Helix.


El 1993, Karen Berger, directora executiva de DC Còmics, va fundar oficialment la línia Vertigo tractant d'atreure l'editorial escriptors que escrivien històries de temàtica "madura" i evitant que el contingut d'aquestes historietes arribés al públic més jove. 

La línia Vertigo va exercir una gran influència en la indústria del comic-book nord-americà, particularment pel que fa a la creació de toms recopilatoris de les històries prèviament publicades en comic-books i en la publicació de novel·les gràfiques.

Alex Ross:

Alex Ross és un il·lustrador i dibuixant d'historietes nord-americà aclamat per l'hiperrealisme del seu treball. Des dels anys noranta va col·laborar per a la indústria del còmic en dues de les més importants cases editorials, Marvel Comics i DC Comics.

Va realitzar el seu primer treball de superherois, per a portades de la novel·la de Superman: Superman: Doomsday & Beyond.

Maus:

Maus narra la història real de son pare, Vladek Spiegelman, jueu polonès, durant la Segona Guerra Mundial, a més de les complicades relacions entre pare i fill durant el procés d'elaboració de la historieta, ja als Estats Units, a on van arribar els pares d'Art després de la guerra. La història s'explica sense ocultar detalls inconvenients, la qual cosa, en la pràctica, fa més humans i "reals" els seus protagonistes.

Així, el còmic comença amb una visita d'Art a son pare, a qui feia temps que no veia. A partir d'això, Art convenç el Vladek perquè li explique les seues vivències durant la Segona Guerra Mundial per a crear un còmic amb la seua història. Però Art Spiegelman va més enllà i durant tot el relat va intercalant la història de Vladek amb el present narratiu, que explica la relació entre el pare i el fill.

Per tant apareixen tres trames intercalades: el passat del pare, el present i la mateixa història del còmic, que esdevé així metanarratiu.

Art Spiegelman usa animals antropomòrfics: ratolins per a representar els jueus, gats per als alemanys, porcs per als polonesos, granotes per als francesos, cérvols per als suecs i gossos per als nord-americans.