FOTOGRAFÍA DEL FAMÓS:
FOTOGRAFIA EDITADA:
lunes, 27 de febrero de 2017
Anuncio Haribo Favoritos (2017) Adultos con voces de niños en una reunión
A l'anunci es veuen uns empresaris o un bufet d'advocats, llavors un d'ells agafa una bossa de Haribo i tots començen a parlar amb veu de nen.
El target són els nens petits i el target econòmic són els pares que han de comprar.
El que ens vol vendre són els ossets Haribo
El que ens vol vendre en realitat és la felicitat al menjar Haribo
Els recursos publicitaris que s'utilitzen són l'humor, la tendresa al posar-hi veu de nens. Hi ha també un jingle al final amb un slògan "Vive un sabor màgico, ven al mundo Haribo". També hi ha sorpresa al veure els adults parlar amb veu de nens. Al final s'hi veuen els colors de la marca.
domingo, 26 de febrero de 2017
Anuncio Rebajas de enero El Corte Inglés Quiéreteme - Publicidad Comercial 2017
Al anunci veiem un home cantant i ballant davant d'uns miralls.
El producte que vol vendre es tot tipus de roba.
El que ens vol vendre en realitat es unes rebaixes al·lucinants.
El target i target econòmic serien les dones ja que diu "ponte guapa"
Els recursos publicitaris que s'utilitzen són l'humor, sigues élit i t'ho mereixes, ja que et diuen que et cuidis amb quiéreteme,... Una cançó repitiva i un jingle al final. Imperatius: "Quiéreteme". L'slògan de quèreteme,
Anuncio Nuevo Toyota C-HR 2017 - Te observan, te gusta - Publicidad Come...
El producte es un cotxe de la marca Toyota, a l'anunci es veu un home mentres condueix un toyota i com tothom el mira.
El target i target econòmic serien els young-adults i els adults que son els que tenen carnet de conduir.
El que ens está venent en realitat es la sensació d'importància al conduir aquest cotxe.
Els recursos publicitaris són sigues èlit, ja que el cotxe a l'anunci fa que tothom et miri, un slògan "siempre mejor". També hi ha compliments. Hi ha repeticions "Te observan, te gusta".
EL MÓN DEL CÒMIC 2:
Frank Miller:
Va realitzar el seu primer treball per a l'editorial Marvel Comics el 1979 a Spectacular Spiderman, en un crossover amb Daredevil. Però es va donar a conèixer com a jove promesa en la sèrie Daredevil, també per Marvel Comics, en 1979, que en aquell moment tenia poques vendes, i deu números després, Roger McKenzie va deixar la sèrie, deixant-lo amb el control creatiu. Poc després, realitzava per a l'editorial DC Comics, Ronin, la història d'un samurai sense amo en un futur postapocalíptic, obra on va mostrar una evolució gràfica influenciada tant per alguns artistes europeus com alguns clàssics del còmic japonès.
L’abril de 1963, Miyazaki va entrar a l’empresa d’animació Toei Animation treballant en projectes com poden ser l’anime teatral Watchdog Bow Wow,...
Va triomfar gràcies al manga que va dibuixar: Nausicaä de la Vall del Vent per encàrrec de la revista Animage quan el seu editor, Toshio Suzuki, va veure el potencial de l’animador i va aconseguir el finançament necessari per convertir-lo en pel·lícula. És en aquest film quan Miyazaki comença a tractar la relació entre humans i natura, el pacifisme o el feminisme, temes recurrents en la seva carrera professional.
Hergé:
El dibuixant es dedicava llavors a publicacions com Flup, Nénesse o Poussette et Cochonnet, tot i que més tard va decidir retornar al seu antic personatge, en Totor. Després de canviar algunes lletres del seu nom, assignar-li l'ofici de reporter i crear-li la companyia d'un fox-terrier anomenat Milú, el 1929 va aparèixer per primera vegada en Tintín a les pàgines de Le Petit Vingtième.
La primera aventura de Tintín el porta a la Unió Soviètica, on s'enfronta als bolxevics. A més d'això, l'any 1930 va començar l'edició de nous personatges, com eren Quico i Flupi, els quals van perdurar fins a finals dels anys 30. Mentre Hergé començava a publicar la segona aventura d'en Tintín, Tintín al Congo, la primera aventura d'aquest esdevenia important a les pàgines d'un setmanari francès, el Coeurs Vaillants, de caràcter catòlic. Això va donar peu a l'inici de la carrera artística d'aquest autor.
Bone:
Bone és una sèrie de còmic independent, publicada en 55 números entre el 1991 i el 2004, escrita i dibuixada per l'americà Jeff Smith. Els seus dibuixos en blanc i negre, estan inspirats en els dibuixos animats i en les tires còmiques, notant-se una notable influència del còmic Pogo d'en Walt Kelly. En una entrevista va dir que "També era un gran fan d'en Carl Barks i Pogo, per tant era per mi molt natural dibuixar amb aquesta mena de barreja entre en Walt Kelly i en Moebius". Tanmateix, la història conté tant comèdia blanca com fosca fantasia èpica.
Mike Mignola:
Mignola va començar la seva carrera el 1980 com a il·lustrador a The Comic Reader.
El 1983 va treballar a Marvel com a entintador a Daredevil i Power Man and Iron Fist. Més endavant va treballar en títols com The Incredible Hulk, Alpha Flight i la sèrie limitada de Rocket Raccoon.
El 1987 va començar a treballar també per a DC Comics. Va dibuixar les sèries limitades de Phantom Stranger i World of Krypton. Amb l'autor Jim Starlin, Mignola va produir la minisèrie Cosmic Odyssey el 1988. Mignola va dibuixar portades per a diverses històries de Batman, com Batman: A Death in the Family i Dark Knight, Dark City. L'autor Brian Augustyn i Mignola van idear el one-shot Gotham by Gaslight el 1989. A principis dels anys noranta Mignola va fer portades i diverses feines per a DC i Marvel. Va col·laborar un parell de cops amb Howard Chaykin. El 1990-1991, Mignola i Chaykin van produir junts la sèrie limitada Fafhrd and the Gray Mouser per a Epic Comics, amb l'entintador Al Williamson. El 1992 van publicar la novel·la gràfica Ironwolf: Fires of the Revolution.
DC:
DC Comics és una editorial nord-americana dedicada a la realització i venda de còmics fundada el 1937 i subsidiària d'AOL-Time Warner, actual Time-Warner. Les inicials DC són una abreviatura de "Detective Comics", un dels primers títols emblemàtics de la companyia. Es tracta d'una de les majors companyies d'historietes a nivell mundial. Entre alguns dels seus títols més coneguts trobem: Batman, Superman, La Lliga de la Justícia. Durant dècades DC Comics ha estat una de les dues majors companyies de còmics als Estats Units, l'altre és Marvel Comics. La seva seu es troba a Nova York.
Uderzo i Goscinny:
Uderzo va néixer a Normandia, poc després de traslladar-se allí els seus pares des d'Itàlia. Després d'uns quants anys va conèixer a René Goscinny en 1951, i van decidir col·laborar junts en la nova oficina parisenca de la companyia belga World Press en 1952. En 1959 Goscinny i Uderzo es converteixen en editor i director artístic, de la nova revista Pilote. En el primer número apareixia per primera vegada Astèrix al mercat francès, sent un immediat èxit.
En 1961 es va publicar el primer àlbum autònom, Astérix el Gal. Per 1967, el còmic s'havia fet tan popular que els seus autors van decidir dedicar-se en exclusiva a ell, produint uns dos àlbums a l'any. Després de la mort de Goscinny en 1977, Uderzo es va fer càrrec a més del guió, el que va fer que la producció es fes molt més lenta, aproximadament un àlbum cada quatre anys.
Neil Gaiman:
Neil decideix crear un personatge nou, basat en la tradició anglosaxona anomenat Sandman, que es desenvoluparia en un ambient sobrenatural i oníric, allunyat del típic còmic de superherois predominant al mercat. Al llarg de 75 números Gaiman recrea la vida d'aquest personatge, dels seus germans, Els Eterns, els seus amors, el seu caràcter orgullós, la seva figura dramàtica i els canvis. Tots els números s'engalanen amb les meravelloses portades del seu amic McKean. La sèrie des de la seva publicació no ha deixat de recollir premis i reconeixements arreu.
Flash Gordon:
Flash gordon, és un personatge de ficció de còmic aquest personatge va ser creat pel dibuixant Alex Raymond el 7 de gener del 1934 per al King Features Syndicate, com a pàgina dominical. Malgrat haver estat creat inicialment per competir amb les aventures de Buck Rogers en el terreny de la ciència-ficció, ràpidament va desenvolupar més popularitat i va esdevenir més perdurable en el temps.
Joe Sacco:
Joe Sacco és un periodista estatunidenc autor de còmics com a reportatges sobre zones en guerra. Els més destacats són Palestine (1993) i Safe Area Goražde: The War in Eastern Bosnia 1992-1995 (2000),[1] que li han valgut nombrosos premis i reconeixements, entre ells el Premi American Book i el Premi Eisner. Usa un llenguatge satíric, narracions en primeres persones i combinació de vinyetes en blanc i negre i text per relatar les condicions de vida i els punts de vista dels conflictes de més actualitat, dins l'anomenat corrent de nou periodisme.
100 Bullets:
100 Bullets barreja la novel·la negra amb un thriller conspiratori. La història planteja la premissa sobre què passaria si una persona la vida ha estat arruïnada rep 100 bales d'impenetrables per assassinar a qui volgués. Aquestes armes són lliurades pel misteriós Agent Greus, líder d'una organització coneguda com els Minutemen o Milicians, una força parapolicial instaurada per l'organització clandestina coneguda com "The Trust". Gradualment, la premissa original és deixada a un segon pla en favor de la història darrere de les armes, i l'organització que les atorga. La història transcorre diversos anys després que els Minutemen fossin traïts pel Trust i fossin desbandats.
Moebius:
Va aconseguir la celebritat com a dibuixant del western L'Tinent Blueberry, amb va guiar de Jean-Michel Charlier, el primer lliurament del qual és va publicar a la revista Pilote el 1964.
Durant uns quants anys va llegir exclusivament ciència-ficció. No va ser Fins que va Començar a Treballar per la revista Hara-Kiri que va adoptar el pseudònim de Moebius, extret de l'astrònom i matematic alemany.
L'any 1988, després de veure Akira, va esdevenir un gran fan de l'estil de dibuix japonès, especialment del de Katsuhiro Otomo i de Yukito Kishiro. Les seves obres s'han vist influenciades per aquest fet.
Vertigo:
A finals de la dècada dels '80, l'editorial nord-americana DC Comics va crear diversos segells, l'objectiu era englobar títols dirigits a un públic més adult que l'habitual de l'editorial, com eren La Cosa del pantà, Hellblazer, Sandman, entre d'altres . El segell va canviar de nom en diverses ocasions, però el més durador va ser Helix.
El 1993, Karen Berger, directora executiva de DC Còmics, va fundar oficialment la línia Vertigo tractant d'atreure l'editorial escriptors que escrivien històries de temàtica "madura" i evitant que el contingut d'aquestes historietes arribés al públic més jove.
La línia Vertigo va exercir una gran influència en la indústria del comic-book nord-americà, particularment pel que fa a la creació de toms recopilatoris de les històries prèviament publicades en comic-books i en la publicació de novel·les gràfiques.
Alex Ross:
Alex Ross és un il·lustrador i dibuixant d'historietes nord-americà aclamat per l'hiperrealisme del seu treball. Des dels anys noranta va col·laborar per a la indústria del còmic en dues de les més importants cases editorials, Marvel Comics i DC Comics.
Va realitzar el seu primer treball de superherois, per a portades de la novel·la de Superman: Superman: Doomsday & Beyond.
Maus:
Frank Miller:
Va realitzar el seu primer treball per a l'editorial Marvel Comics el 1979 a Spectacular Spiderman, en un crossover amb Daredevil. Però es va donar a conèixer com a jove promesa en la sèrie Daredevil, també per Marvel Comics, en 1979, que en aquell moment tenia poques vendes, i deu números després, Roger McKenzie va deixar la sèrie, deixant-lo amb el control creatiu. Poc després, realitzava per a l'editorial DC Comics, Ronin, la història d'un samurai sense amo en un futur postapocalíptic, obra on va mostrar una evolució gràfica influenciada tant per alguns artistes europeus com alguns clàssics del còmic japonès.
Persépolis:
Persépolis es una sèrie de còmics autobiogràfics i històrics realitzats en blanc i negre per Marjane Satrapi i publicats a França entre el 2000 i el 2003. La sèrie explica la vida de l'autora, des de la seua infantesa a l'Iran a l'entrada en la vida adulta. Relat de l'evolució de l'Iran vista pels ulls d'una xiqueta, Persèpolis constitueix un testimoni de la quotidianitat del període que va viure el país durant la Revolució iraniana el 1979-1980. Aporta un enfocament diferent dels relats històrics habituals, ja que en aquesta obra els esdeveniments es veuen des de l'interior i es viuen més que s'expliquen.
Hayao Miyazaki:
L’abril de 1963, Miyazaki va entrar a l’empresa d’animació Toei Animation treballant en projectes com poden ser l’anime teatral Watchdog Bow Wow,...
Va triomfar gràcies al manga que va dibuixar: Nausicaä de la Vall del Vent per encàrrec de la revista Animage quan el seu editor, Toshio Suzuki, va veure el potencial de l’animador i va aconseguir el finançament necessari per convertir-lo en pel·lícula. És en aquest film quan Miyazaki comença a tractar la relació entre humans i natura, el pacifisme o el feminisme, temes recurrents en la seva carrera professional.
Hergé:
El dibuixant es dedicava llavors a publicacions com Flup, Nénesse o Poussette et Cochonnet, tot i que més tard va decidir retornar al seu antic personatge, en Totor. Després de canviar algunes lletres del seu nom, assignar-li l'ofici de reporter i crear-li la companyia d'un fox-terrier anomenat Milú, el 1929 va aparèixer per primera vegada en Tintín a les pàgines de Le Petit Vingtième.
La primera aventura de Tintín el porta a la Unió Soviètica, on s'enfronta als bolxevics. A més d'això, l'any 1930 va començar l'edició de nous personatges, com eren Quico i Flupi, els quals van perdurar fins a finals dels anys 30. Mentre Hergé començava a publicar la segona aventura d'en Tintín, Tintín al Congo, la primera aventura d'aquest esdevenia important a les pàgines d'un setmanari francès, el Coeurs Vaillants, de caràcter catòlic. Això va donar peu a l'inici de la carrera artística d'aquest autor.
Bone:
Bone és una sèrie de còmic independent, publicada en 55 números entre el 1991 i el 2004, escrita i dibuixada per l'americà Jeff Smith. Els seus dibuixos en blanc i negre, estan inspirats en els dibuixos animats i en les tires còmiques, notant-se una notable influència del còmic Pogo d'en Walt Kelly. En una entrevista va dir que "També era un gran fan d'en Carl Barks i Pogo, per tant era per mi molt natural dibuixar amb aquesta mena de barreja entre en Walt Kelly i en Moebius". Tanmateix, la història conté tant comèdia blanca com fosca fantasia èpica.
Mike Mignola:
Mignola va començar la seva carrera el 1980 com a il·lustrador a The Comic Reader.
El 1983 va treballar a Marvel com a entintador a Daredevil i Power Man and Iron Fist. Més endavant va treballar en títols com The Incredible Hulk, Alpha Flight i la sèrie limitada de Rocket Raccoon.
El 1987 va començar a treballar també per a DC Comics. Va dibuixar les sèries limitades de Phantom Stranger i World of Krypton. Amb l'autor Jim Starlin, Mignola va produir la minisèrie Cosmic Odyssey el 1988. Mignola va dibuixar portades per a diverses històries de Batman, com Batman: A Death in the Family i Dark Knight, Dark City. L'autor Brian Augustyn i Mignola van idear el one-shot Gotham by Gaslight el 1989. A principis dels anys noranta Mignola va fer portades i diverses feines per a DC i Marvel. Va col·laborar un parell de cops amb Howard Chaykin. El 1990-1991, Mignola i Chaykin van produir junts la sèrie limitada Fafhrd and the Gray Mouser per a Epic Comics, amb l'entintador Al Williamson. El 1992 van publicar la novel·la gràfica Ironwolf: Fires of the Revolution.
DC:
DC Comics és una editorial nord-americana dedicada a la realització i venda de còmics fundada el 1937 i subsidiària d'AOL-Time Warner, actual Time-Warner. Les inicials DC són una abreviatura de "Detective Comics", un dels primers títols emblemàtics de la companyia. Es tracta d'una de les majors companyies d'historietes a nivell mundial. Entre alguns dels seus títols més coneguts trobem: Batman, Superman, La Lliga de la Justícia. Durant dècades DC Comics ha estat una de les dues majors companyies de còmics als Estats Units, l'altre és Marvel Comics. La seva seu es troba a Nova York.
Uderzo i Goscinny:
Uderzo va néixer a Normandia, poc després de traslladar-se allí els seus pares des d'Itàlia. Després d'uns quants anys va conèixer a René Goscinny en 1951, i van decidir col·laborar junts en la nova oficina parisenca de la companyia belga World Press en 1952. En 1959 Goscinny i Uderzo es converteixen en editor i director artístic, de la nova revista Pilote. En el primer número apareixia per primera vegada Astèrix al mercat francès, sent un immediat èxit.
En 1961 es va publicar el primer àlbum autònom, Astérix el Gal. Per 1967, el còmic s'havia fet tan popular que els seus autors van decidir dedicar-se en exclusiva a ell, produint uns dos àlbums a l'any. Després de la mort de Goscinny en 1977, Uderzo es va fer càrrec a més del guió, el que va fer que la producció es fes molt més lenta, aproximadament un àlbum cada quatre anys.
Neil Gaiman:
Neil decideix crear un personatge nou, basat en la tradició anglosaxona anomenat Sandman, que es desenvoluparia en un ambient sobrenatural i oníric, allunyat del típic còmic de superherois predominant al mercat. Al llarg de 75 números Gaiman recrea la vida d'aquest personatge, dels seus germans, Els Eterns, els seus amors, el seu caràcter orgullós, la seva figura dramàtica i els canvis. Tots els números s'engalanen amb les meravelloses portades del seu amic McKean. La sèrie des de la seva publicació no ha deixat de recollir premis i reconeixements arreu.
Flash Gordon:
Flash gordon, és un personatge de ficció de còmic aquest personatge va ser creat pel dibuixant Alex Raymond el 7 de gener del 1934 per al King Features Syndicate, com a pàgina dominical. Malgrat haver estat creat inicialment per competir amb les aventures de Buck Rogers en el terreny de la ciència-ficció, ràpidament va desenvolupar més popularitat i va esdevenir més perdurable en el temps.
Joe Sacco:
Joe Sacco és un periodista estatunidenc autor de còmics com a reportatges sobre zones en guerra. Els més destacats són Palestine (1993) i Safe Area Goražde: The War in Eastern Bosnia 1992-1995 (2000),[1] que li han valgut nombrosos premis i reconeixements, entre ells el Premi American Book i el Premi Eisner. Usa un llenguatge satíric, narracions en primeres persones i combinació de vinyetes en blanc i negre i text per relatar les condicions de vida i els punts de vista dels conflictes de més actualitat, dins l'anomenat corrent de nou periodisme.
100 Bullets:
100 Bullets barreja la novel·la negra amb un thriller conspiratori. La història planteja la premissa sobre què passaria si una persona la vida ha estat arruïnada rep 100 bales d'impenetrables per assassinar a qui volgués. Aquestes armes són lliurades pel misteriós Agent Greus, líder d'una organització coneguda com els Minutemen o Milicians, una força parapolicial instaurada per l'organització clandestina coneguda com "The Trust". Gradualment, la premissa original és deixada a un segon pla en favor de la història darrere de les armes, i l'organització que les atorga. La història transcorre diversos anys després que els Minutemen fossin traïts pel Trust i fossin desbandats.
Moebius:
Va aconseguir la celebritat com a dibuixant del western L'Tinent Blueberry, amb va guiar de Jean-Michel Charlier, el primer lliurament del qual és va publicar a la revista Pilote el 1964.
Durant uns quants anys va llegir exclusivament ciència-ficció. No va ser Fins que va Començar a Treballar per la revista Hara-Kiri que va adoptar el pseudònim de Moebius, extret de l'astrònom i matematic alemany.
L'any 1988, després de veure Akira, va esdevenir un gran fan de l'estil de dibuix japonès, especialment del de Katsuhiro Otomo i de Yukito Kishiro. Les seves obres s'han vist influenciades per aquest fet.
Vertigo:
A finals de la dècada dels '80, l'editorial nord-americana DC Comics va crear diversos segells, l'objectiu era englobar títols dirigits a un públic més adult que l'habitual de l'editorial, com eren La Cosa del pantà, Hellblazer, Sandman, entre d'altres . El segell va canviar de nom en diverses ocasions, però el més durador va ser Helix.
El 1993, Karen Berger, directora executiva de DC Còmics, va fundar oficialment la línia Vertigo tractant d'atreure l'editorial escriptors que escrivien històries de temàtica "madura" i evitant que el contingut d'aquestes historietes arribés al públic més jove.
La línia Vertigo va exercir una gran influència en la indústria del comic-book nord-americà, particularment pel que fa a la creació de toms recopilatoris de les històries prèviament publicades en comic-books i en la publicació de novel·les gràfiques.
Alex Ross:
Alex Ross és un il·lustrador i dibuixant d'historietes nord-americà aclamat per l'hiperrealisme del seu treball. Des dels anys noranta va col·laborar per a la indústria del còmic en dues de les més importants cases editorials, Marvel Comics i DC Comics.
Va realitzar el seu primer treball de superherois, per a portades de la novel·la de Superman: Superman: Doomsday & Beyond.
Maus:
Maus narra la història real de son pare, Vladek Spiegelman, jueu polonès, durant la Segona Guerra Mundial, a més de les complicades relacions entre pare i fill durant el procés d'elaboració de la historieta, ja als Estats Units, a on van arribar els pares d'Art després de la guerra. La història s'explica sense ocultar detalls inconvenients, la qual cosa, en la pràctica, fa més humans i "reals" els seus protagonistes.
Així, el còmic comença amb una visita d'Art a son pare, a qui feia temps que no veia. A partir d'això, Art convenç el Vladek perquè li explique les seues vivències durant la Segona Guerra Mundial per a crear un còmic amb la seua història. Però Art Spiegelman va més enllà i durant tot el relat va intercalant la història de Vladek amb el present narratiu, que explica la relació entre el pare i el fill.
Per tant apareixen tres trames intercalades: el passat del pare, el present i la mateixa història del còmic, que esdevé així metanarratiu.
Art Spiegelman usa animals antropomòrfics: ratolins per a representar els jueus, gats per als alemanys, porcs per als polonesos, granotes per als francesos, cérvols per als suecs i gossos per als nord-americans.
viernes, 17 de febrero de 2017
EL MÓN DEL CÒMIC:
STAN LEE:
Stan Lee és un escriptor, guionista, actor, editor i productor estadounidenc. La seva fama prové d'haver creat còmics com Spiderman, Hulk, Thor, Els 4 Fantàstics,...
El 1941 es va publicar el primer treball del jove Stanley Lieber: Capitan Amèrica Foils de Traitor's Revenge, al número 3 de Captain America Comics. Aquest mateix any Lee ja va crear el seu primer personatge: Destroyer, al número 6 de Mystic Comics.
L'èxit de DC comics amb Flash i la Lliga de la Justícia van fer que Goodman (Editor revistes pulp) encarregués a Lee de crear un altre "súper equip". La dona de Lee l'animava a escriure el que realment l'interessava, I Jack Kirby li proposava crear superherois amb problemes que no poguessin resoldre amb els seus poders, problemes com ara de diners o de relacions personals. El resultat van ser Els 4 Fantàstics.
A partir d'allà va començar a crear multitud de superherois.
THE YELLOW KID:
El protagonista és un noi que no parla, les seves idees apareixien escrites en la seva samarreta. L'èxit de "The Yellow Kid" va ser tan gran que tots els periòdics començaren a publicar tires còmiques en totes les seves edicions.
El còmic presentava un relat sencer mitjançant una seqüència d'imatges, integrava el text en la imatge i introduïa un personatge estable i conegut pel lector al llarg d'una sèrie.
BUCK ROGERS:
La seva primera aparició va ser com Anthony Rogers, sent aquest el principal personatje de la historia Armageddon 2419 A.D. de Philip Francis Nowlan publicada en agost de 1928 a la revista Amazing Stories. A març de 1929 va ser publicada la secuela de Armageddon 2419 AD que portava per títol The Airlords of Han.
WILL EISNER:
De jove, va treballar els diumenges de venedor de diaris. Va ser en aquesta feina que va descobrir les planxes de còmic dominicals, de dibuixants com, Milton Caniff, Alex Raymond i George Herriman. Aquests dibuixants, el varen influenciar i es va encoratjar, a convertir-se en un dibuixant professional de còmic. Un dels personatges, que van donar més renom a Will Eisner, va ser The Spirit, les narracions del cual, varien la temàtica des del gènere policíac fins al de terror i misteri.
MARVEL:
Marvel Comics és una de les dues editorials més importants de còmics nord-americans. Als anys 60, el guionista i creador Stan Lee va revolucionar-la amb la creació de: 4 Fantàstics, spiderman, Daredevil, Hulk, X-men, Avengers, Thor, Iron man o el Capità Amèrica, fent que passés per davant de l'eterna competidora DC.
Marvel va ser la primera editorial que va humanitzar els herois, baixant-los del pedestal i dotant-los de debilitats humanes.
DICK TRACY:
Dick Tracy és una daily strip o tira de còmic protagonitzada pel detectiu Dick Tracy. Va ser creat per Chester Gould, i es va començar a publicar el 4 d’octubre de 1931. El personatge de Dick Tracy, és un policia que actua contra el crim organitzat, o de qualsevol altra mena de delinqüència, sense cap mena d'escrúpols a l'hora d'empaitar delinqüents, siguin lladres, gàngsters o assassins.
BLACK HOLE:
La història tracta sobre una ETS que causa mutacions als adolescents. La coneguda com "The Bug", causa mutacions i converteix als afectats en Pàries socials. La història normalment se centra en els seus personatges principals: Chris, Rob, Keith i Eliza.
ALAN MOORE:
És un escriptor anglès conegut principalment pel seu treball com a escriptor de còmics, un mitjà en el qual ha produït un gran nombre de sèries força aclamades tant per la crítica com a nivell popular, com The Watchmen, V de Vendetta i From Hell. Des de 1980 fins a 1984 Moore va mantenir el seu estatus com a escriptor independent i se li van oferir una sèrie d'obres de diferents companyies de còmics de Gran Bretanya com Marvel UK, que havia comprat anteriorment algunes de les seves històries per a Doctor Who Weekly i Star Wars Weekly.
BLANKETS:
Blankets és una novel·la gràfica de Craig Thompson publicada als Estats Units el 2003, per Top Shelf.
Aquesta novel·la explica la infància i adolescència del mateix autor i dibuixant Craig Thompson. El còmic explica com el protagonista viu la seva infància en una petita comunitat rural i religiosa. El viatge del protagonista gira entorn de la relació amb el seu germà, amb el món del dibuix i amb el seu primer amor.
KATSUHIRO OTOMO:
Com adolescent que va créixer en als anys seixanta, Otomo veia per tot arreu les manifestacions de tant estudiants com treballadors contra el govern japonès. Aquest període de canvi, va impulsar el Japó que avui dia coneixem. Les revoltes, manifestacions i en general la situació caòtica d'aquesta època, li van servir com a inspiració per al seu treball més conegut, Akira.
Aquest es basa en que al 1988, El món està a prop de la destrucció absoluta. En el passat els avenços tecnològics van desencadenar una guerra nuclear i va devastar el planeta. Trenta anys després, sobre les ruïnes de Tokyo, s'alça la megalòpolis de Neo-Tokyo, una ciutat opressiva i carregada de problemes com l'atur, violència, droga i terrorisme. Els grups extremistes, aprofitant-se de la insatisfacció dels ciutadans, conreen el mite d'Akira, un nen dipositari de la "energia absoluta" la resurrecció de la qual significaria per al Japó el sorgiment d'una nova era.
SCOTT PILGRIM:
BLANKETS:
Blankets és una novel·la gràfica de Craig Thompson publicada als Estats Units el 2003, per Top Shelf.
Aquesta novel·la explica la infància i adolescència del mateix autor i dibuixant Craig Thompson. El còmic explica com el protagonista viu la seva infància en una petita comunitat rural i religiosa. El viatge del protagonista gira entorn de la relació amb el seu germà, amb el món del dibuix i amb el seu primer amor.
KATSUHIRO OTOMO:
Com adolescent que va créixer en als anys seixanta, Otomo veia per tot arreu les manifestacions de tant estudiants com treballadors contra el govern japonès. Aquest període de canvi, va impulsar el Japó que avui dia coneixem. Les revoltes, manifestacions i en general la situació caòtica d'aquesta època, li van servir com a inspiració per al seu treball més conegut, Akira.
Aquest es basa en que al 1988, El món està a prop de la destrucció absoluta. En el passat els avenços tecnològics van desencadenar una guerra nuclear i va devastar el planeta. Trenta anys després, sobre les ruïnes de Tokyo, s'alça la megalòpolis de Neo-Tokyo, una ciutat opressiva i carregada de problemes com l'atur, violència, droga i terrorisme. Els grups extremistes, aprofitant-se de la insatisfacció dels ciutadans, conreen el mite d'Akira, un nen dipositari de la "energia absoluta" la resurrecció de la qual significaria per al Japó el sorgiment d'una nova era.
SCOTT PILGRIM:
Narra la història de Scott Pilgrim, un jove que tractarà de conquistar a una xica dita Ramona Flowers. Encara que parteix com una comèdia romàntica, al llarg de tota l'obra es presenten múltiples referències a la cultura popular de videojocs, música o cinema entre altres aspectes, la saga ha estat una de les més venudes en els últims temps.
WARREN ELLIS:
Warren Ellis és un guionista de còmics, però també ha escrit novel·les, ha col·laborat en videojocs i creat guions per a televisió. En general, la carrera d'Ellis s'ha mogut entre el corrent principal del còmic de superherois i la creació de petites sèries limitades d'històries independents, amb el primer que se li passa pel cap, però sempre amb la crítica, la sàtira i la ciència-ficció com a grans protagonistes. La seva especialitat és la mescla de crítica sociocultural, tecnologia i ciència ficció.
ROBERTO ALCÁZAR:
Roberto Alcázar i Pedrín, és una sèrie espanyola d'historietes creada el 1940 pel guionista i editor Joan Baptista Port, i el dibuixant Eduardo Vañó Pastor. És la més llarga de la història del còmic espanyol, amb un total de 1219 quaderns al llarg de 35 anys, fins 1976. L'èxit del que va gaudir des dels seus inicis, impulsaria al seu editor a seguir produint altres obres, fins a constituir l'editorial més important del sector a la postguerra espanyola, al costat de l'Editorial Bruguera.
JOE SHUSTER:
Joseph Shuster treballava de repartidor de diaris pel Toronto Daily Star, i, com afició, li agradava dibuixar.
Quan Joe tenia 10 anys, la família es va mudar a Cleveland. Va anar a la Glenville High School, a on va conèixer Jerry Siegel, amb qui va començar a publicar un fanzine de ciència-ficció. Els dos van entrar al món de còmic treballant per la National Allied Publications, futura DC Comics.
Siegel i Shuster van utilitzar una primera versió del personatge que es convertiria en Superman en una sèrie de contes curts l'any 1933. El 1938, l'editor Vin Sullivan la va escollir com a història de portada pel nou còmic de la National, Action Comics.
FRANCISCO IBÁÑEZ:
Francisco Ibáñez va néixer a Barcelona, després d'estudiar a les Escoles Guimerà, va treballar en un banc mentre publicava els seus primers dibuixos, fins que, el 1957, va decidir dedicar-se per complet al còmic i va entrar a formar part de la plantilla de l'editorial Bruguera, de la que se'n convertiria en un dels autors clau.
El 1988 arriba a un acord amb Edicions B, i segueix realitzant historietes dels seus personatges. Per a aquesta nova etapa s'han anat afegint progressivament als còmics elements d'actualitat o de modes de l'època, aconseguint mantenir l'èxit de públic. Des de llavors realitza 6 nous àlbums de Mortadel·lo i Filemó per any, a més d'escriure puntualment noves pàgines de dues de les seues sèries preferides: Rompetechos i 13, Rue del Percebe.
viernes, 10 de febrero de 2017
Suscribirse a:
Entradas (Atom)