miércoles, 7 de junio de 2017

GÈNERES LITERARIS (CIÈNCIA FICCIÓ)

El gènere prové de les novel·les de ciència ficció. La base d'aquestes pel·lícules és la ciència. Es barregen elements fantàstics amb científics. 
Els arguments poden ser el descobriment d'altres móns, l'espai, tecnologia maligna, vida extraterrestre, etc.

Els personatges protagonistes solen ser masculins, científics, savis en un àmbit determinat de la ciència, robots de tots els tipus, extraterrestres...

Les localitzacions són llocs on aparegui la tecnologia, altres planetes, laboratoris, ciutats futuristes. L'argument pot estar situat en un món actual però amb elements de ciència-ficció.

L'ambientació depèn del subgènere. Aquests poden ser una pel·lícula de ciència-ficció dura on tot tindrà una explicació coherent i es troba una visió negativa de la ciència,l'anonemat space opera que (històries èpiques a l'espai) i també pel·lícules post-apocalíptiques, on ha succeït un cataclisme i ha sobreviscut molt poca gent.

Els recursos utilitzats són l'ús d'efectes espacials: cromes, motion captures,...

Resultado de imagen de matrix

GÈNERES CINEMATOGRÀFICS (DRAMA)
Busca el sentit més tràgic de la vida. Intenta provocar emocions de tristor en l'espectador.

Els arguments són l'amor, els desenganys, els triangles amorosos, problemes personals, la mort, situacions desesperades, enfermetats...

Els personatges protagonistes solen ser femenins (la majoria), torturades pel seu passat, parellea,...

Les localitzacions són contemporànies a l'època, basades en el temps de la pel·lícula. L'acció transcorre en cases, on la gent passa la major part del temps)

Els recursos són personatges rodons, guió treballat, banda sonora treballada, no tenen perquè acabar malament.


El subgènere podria ser la tragicomèdia on es barregen rl gènere de drama i de comèdia.

Resultado de imagen de casablanca
GÈNERE CINEMATOGRÀFIC (WESTERN)
És un gènere d'origen Americà. L'objectiu d'aquest gènere és mostrar la vida a la frontera, territori hostil. Tots els arguments giren al voltant del segle XVIII-XIX.

Els arguments són al Far West, conquerir l'est d'Estats Units, accions on surtin indis, trens o mines, anar a robar un banc, una ocupació de territori.

Els personatges són el Sheriff, Cowboys, les noies del saloon, indis, l'amo del saloon, els cavalls, vaques...

L'ambientació són porxos, deserts, rius, cactus, plantes rodadores, estables, granges, conreus, mines, armes...

La localització pot ser en pobles abandonats, terres llunyanes.

Els recursos són tràvellings fent percussions de cavalls, plans americans (amb les armes als genolls, d'aquí prové el pla americà).

Una música típica en aquest gènere són les composicions d'Enio Morricone.

Resultado de imagen de por un puñado de dolares

GÈNERES CINEMATOGRAFICS (DOCUMENTAL)

És una pel·lícula que mostra la realitat. No s'inventa fets, però tampoc és un reportatge. El director explica el fet de manera objectiva. Normalment hi ha un narrador, però pot no haver-hi.

Els personatges són el narrador que pot ser actiu com a personatge o no i els testimonis, gent que s'entrevista per la seva experiència en relació al tema tractat. 


Els recursos  utilitzats són la reconstrucció de fets mitjançant la contractació d'actors, entrevistes, vídeos i imatges dels paisatges o localitzacions, fotografies, estadístiques i gràfics per donar verosimilitud a l'espectador,...

Els arguments tractats són els temes o tòpics de que va el documental: fets històrics, animals, viatge, paisatge mediambient...



Resultado de imagen de nanook
GÈNERES CINEMATOGRÀFICS (HISTÒRIC) 

És el gènere que preten reproduir una part de la història. S'agafa com a referència un fet històric i es busca apropar-lo a l'actualitat amb el màxim de rigor d'explicació dels fets.

Els arguments principals són agafar un fet històric reproduir-lo mitjançant la contractació d'actors que reprodueixin la vida de les persones de les quals estem fent el film. Si la pel·licula esta basada en la vida d'una persona s'anomena biografies. Les decoren per fer més atractiva la pel·lícula.

Les localitzacions han d'estar ben ambientades a l'època on passa el fet i solen ser reals o decorats amb imatges reals del lloc per crear autenticitat.

Els personatges han d'estar el màxim de caracteritzats possible perquè els actors s'assemblin als personatges històrics amb rigurositat.

Per realitzar una pel·lícula històrica es requereix una profunda investigació de l'època. 



Resultado de imagen de lincoln pelicula
GÈNERES CINEMATOGRÀFICS (CINEMA NEGRE)

Sol tenir una ambhientació fosca i iluminació baixa. Solen parlar de crims i de delictes. Els personatges principals solen ser mafiosos sicaris,... També poden ser pel·licules policials.

La trama principal és la intriga, no saber perquè passen les coses. A aquestes pelis pot ser que no guanyin els bons, ja que mostren una visió més real que les pel·lícules d'acció. Els personatges principals solen ser homes i les víctimes dones. També sol haver-hi un rival personal del protagonista i acompanyants. 

Solen haver-hi bastants plans detall, per mostrar armes,...

Les localitzacions solen ser barris pobres, suburbis, "slums",...

Un recurs clàssic del cinema negre és la utilització de FLASHBACKS i FLASHFORWARDS per fer la història més confusa i donar la sensació de desordre.


Resultado de imagen de pulp fiction

domingo, 4 de junio de 2017

GUIÓ TÈCNIC


"Annie Hall" 

Secuencia 1: Presentación personaje 
Escena 2: Consulta del doctor. Interior. Día. 

Alvy, de niño, está sentado en un sofá con su madre en una anticuada consulta médica. El doctor está cerca del sofá, sosteniendo un cigarrillo y escuchando.

MADRE (Al doctor): 

Está deprimido. De repente, no puede hacer nada. 

DOCTOR (Asintiendo con la cabeza): 

¿Por qué estás deprimido, Alvy? 

MADRE (Dando un codazo a Alvy): 

Cuéntaselo al Dr. Flicker. (El joven Alvy está sentado con la cabeza baja. Su madre responde por él). Es algo que ha leído.

DOCTOR (Aspirando una bocanada de su cigarrillo y asintiendo): 

¿Algo que él ha leído, eh? 

ALVY (Sin alzar la cabeza): 

El universo se está expandiendo. 

DOCTOR:

¿El universo se está expandiendo?

ALVY (Mirando al doctor):

Bien, el universo lo es todo, y si se está expandiendo, ¡algún día estallará y eso sería el fin de todo! (Disgustada su madre le mira)

MADRE (Gritando):

¿Y acaso eso es asunto tuyo?. (Se vuelve al doctor) Ha dejado de hacer sus deberes.

ALVY:

¿Para qué?.

MADRE (Excitada, gesticulando con sus manos): 

¿Qué tiene el universo que ver con eso?. ¡Tu estás aquí en Brooklyn! ¡Brooklyn no se está expandiendo!

DOCTOR (Mirando cordialmente a Alvy):

No se expandirá hasta dentro de billones de años, Alvy. (Riendo) Y tenemos que intentar disfrutarlo mientras estemos aqui. ¿Eh?. 

CÀRRECS DEL CINEMA

CÀRRECS DEL CINEMA:


DIRECTOR: 

El director de cinema o realitzador és l'encarregat de supervisar i conduir l'execució de les pel·lícules. 

A Hollywood des de la dècada dels 30 a la dels 50 del segle XX estaven sota contracte de les productores i tenien poc marge d'actuació. A l'actualitat sovint es consideren els creadors essencials de la pel·lícula. La feina de director de cinema es fer servir tots els recursos humans, tècnics, dramàtics i artístics per tal de que la pel·lícula quedi el millor possible.

Alguns directors importants són Steven Spielberg, Quentin Tarantino,... 


                                                                          


Director de Fotografia:

El director de fotografia és la persona responsable de la il·luminació, l'òptica, l'enquadrament, el color, la textura del film, l'ambient... 

És el responsable de tota la part visual del film, determina la tonalitat general de la imatge,... Sempre guiant-se amb els aclariments del director.

És l'encarregat d'il·luminar el decorat de cada escena d'una pel·lícula en funció de les exigències del director i de la història. 




Director artístic:

El director artístic és la persona que treballa: les localitzacions, els decorats i escenaris, el vestuari, el maquillatge, la perruqueria,... 

Representa la realitat interna del guió, l'espai on transcorre el temps del film,... 

L'escenografia i els decorats s'han de projectar en funció del guió tècnic; després, el director artístic, d'acord amb el director, s'haurà de documentar per tal de reproduir l'essència ambiental. 

Ha de ser el més respectuós possible a l'hora de crear els decorats.




Productor:

Un productor de cinema és la persona encarregada dels aspectes organitzatius i tècnics de l'elaboració d'una pel·lícula, complementant l'activitat creativa del director. 

La seva tasca és iniciar, coordinar, supervisar i controlar aspectes com l'obtenció de fons, contractació del personal,... 

El productor pren part en totes les fases del procés cinematogràfic, des del projecte inicial fins a la conclusió.

En molts aspectes, la seva tasca se superposa estretament amb la del director, en especial en el control del repartiment i de la selecció de l'equip tècnic i artístic 



















Productor executiu: 


El productor executiu és la persona encarregada de la realització tècnica d’una determinada obra artística que requereix la col·laboració de nombroses persones. Les funcions descrites en aquest article són genèriques i de fet les obligacions d'un productor executiu varien entre empreses. Bàsicament les seves funcions són:

- Gestió de la contractació de tots els mitjans tècnics i humans necessaris per al desenvolupament de la producció. 
- Obtenció de tota mena de llicències, autoritzacions, permisos,...
- Realització de l'obra amb les característiques tècniques acordades. 
- Administració i gestió financera de la producció, comptabilitat...

Resultado de imagen de productor executiu


Ajudant de Direcció:

L'ajudant de direcció és l’ajudant del director de cinema. És present en totes les fases de la producció del film: preproducció, rodatge i postproducció i és l’enllaç del director amb els altres equips.

La seva feina és ajudar en tot allò que el director no pugui ocupar en aquell moment, dirigir algunes escenes que es roden simultàniament,...

Resultado de imagen de ayudante de dirección


Guionista:


Un guionista de pel·lícules és l'encarregat d'escriure un text del tot detallat que determini el context, la configuració i les accions de l'obra, a més dels diàlegs.

Per això primer ha de recollir informació sobre el tema descrit per la sinopsi o per l'obra literària que ha d'adaptar. També poden col·laborar amb el guionista altres escriptors o comptar amb dialoguistes que estan especialitzats a escriure diàlegs. Una de les particularitats del treball del guionista és que ha de dividir el guió no en capítols sinó en seqüències numerades; igualment, a vegades ha d'escriure diverses versions del guió, ja que aquest pot canviar en funció d'una sèrie de criteris.

Resultado de imagen de guionista


CONTINUISTA:

La funció de continuista o script és un dels més importants en l'elaboració d'una pel·lícula en el cinema o la televisió. Forma part de l'equip de direcció el treball que es realitza en el set de rodatge de manera que tot surti tal com està previst en el guió i que tingui continuïtat en tots els aspectes.
S'encarrega principalment de quatre aspectes:

--> Portar el raccord o continuïtat. Ha de controlar la continuïtat d'un pla a un altre en attrezzo, vestuari, acció dels actors...
--> Temps útil i pel·lícula. Ha de controlar el temps útil de cada pla per saber quant de temps està durant la pel·lícula. 
--> Dades tècniques de cada pla. Té la seva còpia del guió per fer anotacions i també anota les posicions de les càmeres, angulació i objectiu.
--> Mantenir la interacció amb el director.


Resultado de imagen de mirando una libreta


KEY GRIP:

És el que s'encarrega de controlar les càmeres i fixar els travellings, les panoràmiques, i qualsevol tipus de pla que s'hagi de fer amb una maquinària externa.

Un exemple es que s'encarreguen d'utilitzar la Dolly, la carreta amb palanques i un braç hidràulic que serveix per aguantar càmeres i 
normalment s'utilitza pels travellings.

Resultado de imagen de key grip


STUNTMAN:

Un especialista és una persona que realitza accions perilloses, que requereixen una habilitat especial dins d'alguna escena de la pel·lícula. 

L'especialista pot ser utilitzat com a doble d'un actor, vestit i amb maneres idèntiques, el reemplaça en el moment del rodatge d'escenes de baralles, d'accidents, de caigudes, d'incendis, etc.


Cada escena de risc requereix una preparació minuciosa per tal d'assegurar-se d'obtenir les imatges desitjades tot assegurant la seguretat de l'especialista i de l'equip de rodatge.

Resultado de imagen de stuntman


MUNTATGISTA:

És un dels elements més importants en la postproducció: 

S'encarrega d'editar la pel·lícula per obtenir el projecte final, és a dir, del muntatge, en el qual s'han seleccionat, de totes les preses de cada pla de cada seqüència de cada escena, la millor i s'ordena segons el guió tècnic inicial. 

A partir de les preses escollides, l'editor enllaça una escena o seqüència amb la següent.

Resultado de imagen de MUNTATGISTA

FOLEY ARTIST:


L'efecte de sala o el Foley és una tècnica cinematogràfica que busca la recreació de sons que no són gravats en l'escena sinó en la post-producció. 

La tècnica Foley és un art en desenvolupament i no és un procés fàcil. Per treballar en aquest àmbit es necessita imaginació, experiència i bona oïda. L'objectiu del Foley és integrar els sons quotidians en l'escena sense que l'audiència ho noti. 

Poden ser passes de la gent pel carrer, un vidre trencat o portes que s'obren i tanquen. La seva intenció es crear una sensació de realitat i quotidianitat en l'escena. 

Resultado de imagen de foley artist

viernes, 26 de mayo de 2017

GÈNERES CINEMATOGRÀFICS (FANTASÍA)

Es diferencia del terror en que el gènere fantàstic és molt més bonic i acollidor, encara que també poden utilitzar qualsevol recurs inverosímil per fer atractiva la peli.

Premissa fantàstica --> "Si piensas pierdes"

L'acció comença i acaba en un propi món tancat, amb les normes d'aquell món (Si existeix la màgia, sempre existeix la màgia). ës coherent en el seu propi món.

Les localitzacions poden ser qualsevol i l'ambientació es recomenable que sigui amistosa i afable en els moments de poca tensió i perillosa en els moments de tensió.

L'argument sol ser el monomite (Un viatge arquetípic de un heroi). 
Els personatges principals són els del monomite: Un escollit, un mentor, un enemic final, uns acompanyants...

Els SFX han d'aconseguir que l'espectador se senti dins del món el cual la pel·licula ha creat.

Resultado de imagen de king kong



GÈNERES CINEMATOGRÀFICS (TERROR)

Pel·lícules que busquen induïr la por a l'espectador. El terror busca provocar la por amb qualsevol cosa. El thriller en canvi provoca tensió amb elements verosimils i reals. 

Els personatges típics són: El monstre, l'enemic de la pel·lícula, que normalment fa fàstic i vol matar a tothom, el/la protagonista que normalment sobreviu, el millor amic del protagonista que mor el primer, un negre que també sol morir i un vell boig que sap perquè està passant el que està passant.

L'argument típic es aparició d'un element maligne. lews localitzacións típiques són qualsevol, si l'ambientació és fosca i de terror. 

La teoria del valle inquietante de Hosoki mori diu que el que fa més por a la gent són les coses rutinàries que se surten del normal.

Els SFX solen ser els del monstre, perquè es vegi real. 

Resultado de imagen de pesadilla en elm street
GÈNERES CINEMATOGRÀFICS (ANIMACIÓ)

Pel·lícules animades (dibuixos animats). El disseny pot ser 3D, 2D o stop motion. La pel·lícula requereix un treball bastant gran al haver d'animar cada fotograma. Al reproduir les imatges a certs FPS (fotogrames per seg.) l'ull humà ho veu com una sequència.

aquest gènere pot tenir qualsevol subgènere, ja que es pot adaptar amb els dibuixos a qualsevol peli que es vulgui fer. Pot ser que els llargmetratges tinguin més d'una lectura (doble sentit).

Estan doblades al idioma al que es vulgui veure. A l'stop motion es poden introduïr objectes reals mentre empastin bé amb l'escenari. Pixar i Estudi Ghibli són exemples de dibuixos animats.

Els personatges, els arguments, la localització i l'ambientació depenen del gènere que se li vulgui donar.

Els SFX són qualsevol que permeti animar una pel·lícula.

Resultado de imagen de el castillo ambulante

GÈNERES CINEMATOGRÀFICS(BÈL·LIC)


Pel·lícules que intenten representar algún aconteixement bèl·lic, com les Guerres Mundials o la de Vietnam. 

Els arguments poden ser tant històries inventades de guerra com successos veritables i històries basades en fets reals.

Els arguments típics solen ser anada i tornada i l'acció de la peli se centra en les aventures que es viuen al camp de batalla. Poden haver-hi dos tipus, probèl·lica: no mostra la guerra com una desgràcia, sinó com una aventura a viure i on els personatges poden arribar a divertir-se fent el que fan. Després està l'antibèl·lic: mostra la crueltat de la guerra i una realitat molt més crua i miserable dels aconteixements.

La localització ser desde platges (desembarcaments) fins a pobles destruits on s'ha de preparar una emboscada. L'ambientació és crua i grisa.

Els personatges típics acostumen a ser el protagonista (home normalment), el recluta "pringat", un home que sempre mor el primer al parlar de la seva familia i un sargent de ferro. 

Els SFX són sons de trets, bales de fogueig, explosions...

Els subgèneres poden ser variats, com per exemple pot haver-hi una peli d'advocacía bèl·lica.

Resultado de imagen de salvar al soldado ryan

viernes, 19 de mayo de 2017

GÈNERES CINEMATOGRÀFICS (ACCIÓ)

Gènere que busca la aventura com a eix central de la pel·lícula. Els personatges viuen aventures i afronten perills normalment lluitant. El seu origen prové de les històries èpiques medievals. 

Els arguments típics són la anada i tornada i la busca del tresor. Solen haver-hi girs de guió per la meitat de la pel·licula coincidint amb el monomite, sol ser algún moment de crisi que el protagonista ha de superar.

Els personatges típics són el protagonista, l'heroi, l'home(sol ser un home) que salva el día del gran enemic i que salva a tothom. Sol ser un expert amb armes i amb lluita cos a cos. Désprés esta la "princesa" que ha de ser rescatada, normalment a les pelis d'acció el que mou el protagonista a actuar es el segrest de la princesa, aquesta pot ser la parella, un fill, un amic,... Per últim tenim al enemic final, aquest que s'ha de derrotar per aconseguir tornar a casa sans i estalvis.

Les localitzacions típiques solen ser una ciutat, o un paisatge exòtic (com es el cas de Indiana Jones). Normalment solen ser localitzacions que permetin una lluita cos a cos atractiva. 

L'ambientació sol donar a entendre que es un escenari hostil, perquè el protagonista es prepari per la lluita.

Els SFX solen ser de so. Es busca representar el so dels cops de puny, els trets,... A la imatge les armes són de fogueig.

Resultado de imagen de indiana jones



GÈNERES CINEMATOGRÀFICS (COMÈDIA)

Génere que busca fer riure a l'espectador. Es coneix com un dels gèneres més antics que existeixen. Junt amb el drama és un dels gèneres que ja es podia veure al teatre grec.                    

L'equívoc és un personatge que comet errors i aquests errors produiexien una situació surrealista que el protagonista ha de solucionar.

Un dels personatges típics és el protagonista.  Aquest sol ser bastant tonto i ridícul, ja que la película busca que gràcies a l'absurd d'aquest es provoquin situacions còmiques.

No hi ha cap localització destacada en aquest gènere

La ambientació del gènere depèn del tema de la pel·lícula. Si aquesta és medieval, l'ambientació serà medieval,...

Els FX no solen estar molt  presents a aquestas pel·lícules. Solen ser bàsics i justos perquè la pel·lícula  sigui creíble. La banda sonora sol ser animada i divertida ja que ambienta la situació absurda.


Resultado de imagen de jim carrey mentiroso compulsivo

lunes, 10 de abril de 2017

EL MONOMITE

QUÈ ÉS EL MONOMITE:

El monomite, és un arquetip general que se sol repetir en la majoria de pel·lícules, històries, contes,...

Té uns patrons característics i uns personatges que es repeteixen.

Posem d'exemple Harry Potter, Katniss Everdeen i Frodo.

Els tres personatges començen la seva pròpia aventura d'una manera similar, tenen uns companys que estàn amb ells, un mentor que els ensenya, un malvat a qui derrotar, un objectiu que complir,... 

Són patrons que es repeteixen en gairebé totes les històries.



 Resultado de imagen de el viaje del héroe

FASES DEL MONOMITE:

El monomite té unes fases molt marcades, i són aquestes:

Primer de tot, l'heroi es trucat a l'aventura, ja sigui per un repte, un deure,...

L'heroi necessitará assistència, d'algú experimentat i que li doni un consell per a la aventura.

Després d'això, l'heroi parteix cap a la terra desconeguda

El viatge estarà ple d'enemics que l'heroi haurà de vèncer.

En aquest moment l'heroi s'enfrenta a l'enemic final, l'últim repte.

L'heroi pateix una crisi, l'enemic està podent amb ell i sembla que perdrà.

L'heroi reneix amb més força, mata a l'enemic i aconsegueix el tresor que tant buscava.

Com a resultat, l'heroi ha de fugir del món hostil, ja sigui fugint de trampes o escapant de monstres.

L'heroi torna a casa, és una nova persona després del viatge.

L'heroi ha canviat i es disposa a viure la seva nova vida.

Finalment, tot els misteris i problemes se solucionen i la vida torna a ser com abans.


ARQUETIPS CLASSICS DEL MONOMITE:

El monomite té uns 7 arquetips que es repeteixen. Aquests són:


  • L'heroi: El protagonista, el que salva el día, la persona trucada a la aventura i aconsegueix un tresor derrotant al enemic final i aconsegueix formar-se i evolucionar durant la aventura. 

  • L'herald: És el personatge, objecte o fet que impulsa al protagonista a iniciar la seva aventura, treient a l'heroi de la seva zona de "confort". 

  • El mentor: Aquell que ensenya a l'heroi, li serveix com a referent i tutor i normalment li dóna alguna clau per continuar la seva aventura. 

  • Guardians del llindar: Són aquells personatges que dificulten la aventura a l'heroi. Aquest sol desfer-se de ells sense complicacions. 


  • Sidekick: És un personatge que serveix com a alleugerament còmic, és a dir, que sempre te una broma a dir o sempre fa que les situacions de tensió siguin menys tenses. 

  • Shape-Shifter: Personatge ambigu, se sol presentar d'una manera pero comportar-se d'una altra durant la pel·lícula. Mai s'acaba de saber de quin bàndol està

  • Shadow: Enemic final. El vilià que l'heroi ha de vèncer per aconseguir el seu objectiu. Sol ser un personatge malvat al que es vol veure derrotat.

HISTÒRIA DEL CINEMA:

La història del cinema té el seu origen a Anglaterra. 

L'octubre de 1888, Louis Le Prince va realitzar una pel·lícula experimental de 2'06 segons: Roundhay Garden Scene. És la primera pel·lícula de la que es té constància. 

FRAGMENT DE ROUNDHAY GARDEN SCENE


Al poc temps, William K. Dickinson va inventar una banda de Cel·luloide, que podia contenir una seqüència d'imatges, sent la base d'un mètode de fotografiar i projectar imatges que es mouen.

L'Exposició Universal de Chicago, celebrada el 1893, va ser el lloc escollit per l'inventor nord-americà Thomas Alva Edison per presentar en públic dues invencions: el kinetograph, per captar imatges en moviment, i el kinetoscope. Aquest últim tenia forma d'armari dins el qual una pel·lícula de cel·luloide de Dickson, alimentada per un motor elèctric, girava en bucle continu.


Resultado de imagen de kinetographKinetògraf



Alhora, a França, Auguste i Louis Lumière havien inventat el cinematògraf, un aparell portàtil amb un triple funcionalitat: càmera, impressora i projector. Amb la col·laboració del seu pare, Antoine Lumiere, van començar a exposar pel·lícules al Boulevard des Capucines de París a finals de desembre de 1895.

Resultado de imagen de cinematografoResultado de imagen de hermanos lumière                                                         
Germans Lumière                                                              Cinematògraf

lunes, 27 de febrero de 2017

Treball de retoc d'imatges

LA MEVA FOTOGRAFÍA:





FOTOGRAFÍA DEL FAMÓS:



FOTOGRAFIA EDITADA:




Anuncio Haribo Favoritos (2017) Adultos con voces de niños en una reunión



A l'anunci es veuen uns empresaris o un bufet d'advocats, llavors un d'ells agafa una bossa de Haribo i tots començen a parlar amb veu de nen.

El target són els nens petits i el target econòmic són els pares que han de comprar.

El que ens vol vendre són els ossets Haribo

El que ens vol vendre en realitat és la felicitat al menjar Haribo

Els recursos publicitaris que s'utilitzen són l'humor, la tendresa al posar-hi veu de nens. Hi ha també un jingle al final amb un slògan "Vive un sabor màgico, ven al mundo Haribo". També hi ha sorpresa al veure els adults parlar amb veu de nens. Al final s'hi veuen els colors de la marca.

domingo, 26 de febrero de 2017

Anuncio Rebajas de enero El Corte Inglés Quiéreteme - Publicidad Comercial 2017



Al anunci veiem un home cantant i ballant davant d'uns miralls.

El producte que vol vendre es tot tipus de roba.

El que ens vol vendre en realitat es unes rebaixes al·lucinants.

El target i target econòmic serien les dones ja que diu "ponte guapa"

Els recursos publicitaris que s'utilitzen són l'humor, sigues élit i t'ho mereixes, ja que et diuen que et cuidis amb quiéreteme,... Una cançó repitiva i un jingle al final. Imperatius: "Quiéreteme". L'slògan de quèreteme,

Anuncio Nuevo Toyota C-HR 2017 - Te observan, te gusta - Publicidad Come...



El producte es un cotxe de la marca Toyota, a l'anunci es veu un home mentres condueix un toyota i com tothom el mira. 

El target i target econòmic serien els young-adults i els adults que son els que tenen carnet de conduir.

El que ens está venent en realitat es la sensació d'importància al conduir aquest cotxe.

Els recursos publicitaris són sigues èlit, ja que el cotxe a l'anunci fa que tothom et miri, un slògan "siempre mejor". També hi ha compliments. Hi ha repeticions "Te observan, te gusta".



EL MÓN DEL CÒMIC 2:


Frank Miller: 

Va realitzar el seu primer treball per a l'editorial Marvel Comics el 1979 a Spectacular Spiderman, en un crossover amb Daredevil. Però es va donar a conèixer com a jove promesa en la sèrie Daredevil, també per Marvel Comics, en 1979, que en aquell moment tenia poques vendes, i deu números després, Roger McKenzie va deixar la sèrie, deixant-lo amb el control creatiu. Poc després, realitzava per a l'editorial DC Comics, Ronin, la història d'un samurai sense amo en un futur postapocalíptic, obra on va mostrar una evolució gràfica influenciada tant per alguns artistes europeus com alguns clàssics del còmic japonès.

Persépolis:

Persépolis es una sèrie de còmics autobiogràfics i històrics realitzats en blanc i negre per Marjane Satrapi i publicats a França entre el 2000 i el 2003. La sèrie explica la vida de l'autora, des de la seua infantesa a l'Iran a l'entrada en la vida adulta. Relat de l'evolució de l'Iran vista pels ulls d'una xiqueta, Persèpolis constitueix un testimoni de la quotidianitat del període que va viure el país durant la Revolució iraniana el 1979-1980. Aporta un enfocament diferent dels relats històrics habituals, ja que en aquesta obra els esdeveniments es veuen des de l'interior i es viuen més que s'expliquen.

Hayao Miyazaki:

L’abril de 1963, Miyazaki va entrar a l’empresa d’animació Toei Animation treballant en projectes com poden ser l’anime teatral Watchdog Bow Wow,... 

Va triomfar gràcies al manga que va dibuixar: Nausicaä de la Vall del Vent per encàrrec de la revista Animage quan el seu editor, Toshio Suzuki, va veure el potencial de l’animador i va aconseguir el finançament necessari per convertir-lo en pel·lícula. És en aquest film quan Miyazaki comença a tractar la relació entre humans i natura, el pacifisme o el feminisme, temes recurrents en la seva carrera professional.

Hergé:

El dibuixant es dedicava llavors a publicacions com Flup, Nénesse o Poussette et Cochonnet, tot i que més tard va decidir retornar al seu antic personatge, en Totor. Després de canviar algunes lletres del seu nom, assignar-li l'ofici de reporter i crear-li la companyia d'un fox-terrier anomenat Milú, el 1929 va aparèixer per primera vegada en Tintín a les pàgines de Le Petit Vingtième.


La primera aventura de Tintín el porta a la Unió Soviètica, on s'enfronta als bolxevics. A més d'això, l'any 1930 va començar l'edició de nous personatges, com eren Quico i Flupi, els quals van perdurar fins a finals dels anys 30. Mentre Hergé començava a publicar la segona aventura d'en Tintín, Tintín al Congo, la primera aventura d'aquest esdevenia important a les pàgines d'un setmanari francès, el Coeurs Vaillants, de caràcter catòlic. Això va donar peu a l'inici de la carrera artística d'aquest autor.

Bone:

Bone és una sèrie de còmic independent, publicada en 55 números entre el 1991 i el 2004, escrita i dibuixada per l'americà Jeff Smith. Els seus dibuixos en blanc i negre, estan inspirats en els dibuixos animats i en les tires còmiques, notant-se una notable influència del còmic Pogo d'en Walt Kelly. En una entrevista va dir que "També era un gran fan d'en Carl Barks i Pogo, per tant era per mi molt natural dibuixar amb aquesta mena de barreja entre en Walt Kelly i en Moebius". Tanmateix, la història conté tant comèdia blanca com fosca fantasia èpica.

Mike Mignola:

Mignola va començar la seva carrera el 1980 com a il·lustrador a The Comic Reader. 

El 1983 va treballar a Marvel com a entintador a Daredevil i Power Man and Iron Fist. Més endavant va treballar en títols com The Incredible Hulk, Alpha Flight i la sèrie limitada de Rocket Raccoon.


El 1987 va començar a treballar també per a DC Comics. Va dibuixar les sèries limitades de Phantom Stranger i World of Krypton. Amb l'autor Jim Starlin, Mignola va produir la minisèrie Cosmic Odyssey el 1988. Mignola va dibuixar portades per a diverses històries de Batman, com Batman: A Death in the Family i Dark Knight, Dark City. L'autor Brian Augustyn i Mignola van idear el one-shot Gotham by Gaslight el 1989. A principis dels anys noranta Mignola va fer portades i diverses feines per a DC i Marvel. Va col·laborar un parell de cops amb Howard Chaykin. El 1990-1991, Mignola i Chaykin van produir junts la sèrie limitada Fafhrd and the Gray Mouser per a Epic Comics, amb l'entintador Al Williamson. El 1992 van publicar la novel·la gràfica Ironwolf: Fires of the Revolution.

DC:

DC Comics és una editorial nord-americana dedicada a la realització i venda de còmics fundada el 1937 i subsidiària d'AOL-Time Warner, actual Time-Warner. Les inicials DC són una abreviatura de "Detective Comics", un dels primers títols emblemàtics de la companyia. Es tracta d'una de les majors companyies d'historietes a nivell mundial. Entre alguns dels seus títols més coneguts trobem: Batman, Superman, La Lliga de la Justícia. Durant dècades DC Comics ha estat una de les dues majors companyies de còmics als Estats Units, l'altre és Marvel Comics. La seva seu es troba a Nova York.

Uderzo i Goscinny:

Uderzo va néixer a Normandia, poc després de traslladar-se allí els seus pares des d'Itàlia. Després d'uns quants anys va conèixer a René Goscinny en 1951, i van decidir col·laborar junts en la nova oficina parisenca de la companyia belga World Press en 1952. En 1959 Goscinny i Uderzo es converteixen en editor i director artístic, de la nova revista Pilote. En el primer número apareixia per primera vegada Astèrix al mercat francès, sent un immediat èxit.

En 1961 es va publicar el primer àlbum autònom, Astérix el Gal. Per 1967, el còmic s'havia fet tan popular que els seus autors van decidir dedicar-se en exclusiva a ell, produint uns dos àlbums a l'any. Després de la mort de Goscinny en 1977, Uderzo es va fer càrrec a més del guió, el que va fer que la producció es fes molt més lenta, aproximadament un àlbum cada quatre anys.

Neil Gaiman: 

Neil decideix crear un personatge nou, basat en la tradició anglosaxona anomenat Sandman, que es desenvoluparia en un ambient sobrenatural i oníric, allunyat del típic còmic de superherois predominant al mercat. Al llarg de 75 números Gaiman recrea la vida d'aquest personatge, dels seus germans, Els Eterns, els seus amors, el seu caràcter orgullós, la seva figura dramàtica i els canvis. Tots els números s'engalanen amb les meravelloses portades del seu amic McKean. La sèrie des de la seva publicació no ha deixat de recollir premis i reconeixements arreu.

Flash Gordon:

Flash gordon, és un personatge de ficció de còmic aquest personatge va ser creat pel dibuixant Alex Raymond el 7 de gener del 1934 per al King Features Syndicate, com a pàgina dominical. Malgrat haver estat creat inicialment per competir amb les aventures de Buck Rogers en el terreny de la ciència-ficció, ràpidament va desenvolupar més popularitat i va esdevenir més perdurable en el temps.

Joe Sacco:

Joe Sacco és un periodista estatunidenc autor de còmics com a reportatges sobre zones en guerra. Els més destacats són Palestine (1993) i Safe Area Goražde: The War in Eastern Bosnia 1992-1995 (2000),[1] que li han valgut nombrosos premis i reconeixements, entre ells el Premi American Book i el Premi Eisner. Usa un llenguatge satíric, narracions en primeres persones i combinació de vinyetes en blanc i negre i text per relatar les condicions de vida i els punts de vista dels conflictes de més actualitat, dins l'anomenat corrent de nou periodisme.

100 Bullets:

100 Bullets barreja la novel·la negra amb un thriller conspiratori. La història planteja la premissa sobre què passaria si una persona la vida ha estat arruïnada rep 100 bales d'impenetrables per assassinar a qui volgués. Aquestes armes són lliurades pel misteriós Agent Greus, líder d'una organització coneguda com els Minutemen o Milicians, una força parapolicial instaurada per l'organització clandestina coneguda com "The Trust". Gradualment, la premissa original és deixada a un segon pla en favor de la història darrere de les armes, i l'organització que les atorga. La història transcorre diversos anys després que els Minutemen fossin traïts pel Trust i fossin desbandats.

Moebius:

Va aconseguir la celebritat com a dibuixant del western L'Tinent Blueberry, amb va guiar de Jean-Michel Charlier, el primer lliurament del qual és va publicar a la revista Pilote el 1964.

Durant uns quants anys va llegir exclusivament ciència-ficció. No va ser Fins que va Començar a Treballar per la revista Hara-Kiri que va adoptar el pseudònim de Moebius, extret de l'astrònom i matematic alemany.

L'any 1988, després de veure Akira, va esdevenir un gran fan de l'estil de dibuix japonès, especialment del de Katsuhiro Otomo i de Yukito Kishiro. Les seves obres s'han vist influenciades per aquest fet.

Vertigo:

A finals de la dècada dels '80, l'editorial nord-americana DC Comics va crear diversos segells, l'objectiu era englobar títols dirigits a un públic més adult que l'habitual de l'editorial, com eren La Cosa del pantà, Hellblazer, Sandman, entre d'altres . El segell va canviar de nom en diverses ocasions, però el més durador va ser Helix.


El 1993, Karen Berger, directora executiva de DC Còmics, va fundar oficialment la línia Vertigo tractant d'atreure l'editorial escriptors que escrivien històries de temàtica "madura" i evitant que el contingut d'aquestes historietes arribés al públic més jove. 

La línia Vertigo va exercir una gran influència en la indústria del comic-book nord-americà, particularment pel que fa a la creació de toms recopilatoris de les històries prèviament publicades en comic-books i en la publicació de novel·les gràfiques.

Alex Ross:

Alex Ross és un il·lustrador i dibuixant d'historietes nord-americà aclamat per l'hiperrealisme del seu treball. Des dels anys noranta va col·laborar per a la indústria del còmic en dues de les més importants cases editorials, Marvel Comics i DC Comics.

Va realitzar el seu primer treball de superherois, per a portades de la novel·la de Superman: Superman: Doomsday & Beyond.

Maus:

Maus narra la història real de son pare, Vladek Spiegelman, jueu polonès, durant la Segona Guerra Mundial, a més de les complicades relacions entre pare i fill durant el procés d'elaboració de la historieta, ja als Estats Units, a on van arribar els pares d'Art després de la guerra. La història s'explica sense ocultar detalls inconvenients, la qual cosa, en la pràctica, fa més humans i "reals" els seus protagonistes.
Així, el còmic comença amb una visita d'Art a son pare, a qui feia temps que no veia. A partir d'això, Art convenç el Vladek perquè li explique les seues vivències durant la Segona Guerra Mundial per a crear un còmic amb la seua història. Però Art Spiegelman va més enllà i durant tot el relat va intercalant la història de Vladek amb el present narratiu, que explica la relació entre el pare i el fill.
Per tant apareixen tres trames intercalades: el passat del pare, el present i la mateixa història del còmic, que esdevé així metanarratiu.
Art Spiegelman usa animals antropomòrfics: ratolins per a representar els jueus, gats per als alemanys, porcs per als polonesos, granotes per als francesos, cérvols per als suecs i gossos per als nord-americans.