COLOR

EL COLOR:

SATURACIÓ: Determina la vivesa d'un color. Cada matíspot variar al llarg d'una escala contínua de saturació o puresa. Quant menor sigui la quantitat de blanc present, major serà la saturació.

TEMPERATURA: La composició espectral de llum produeix diferents sensacions cromàtiques a l'ull. No existeix una llum blanca, ja que l'ull s'adapta a qualsevol qualitat d'il·luminació i interpreta qualsevol llum com a blanca.

BALANÇ DE BLANCS: És un ajust electrònic que aconsegueix una reproducció de color correcta sense mostrar dominants de color, que són especialment notables en els tons neutres (el blanc i els diferents tons de gris), amb independència del tipus de llum que il·lumina l'escena. 

MATÍS: Qualitat essencial que distingeix un color d'un altre. Tots els colors comprenen una franja més o menys ample de l'espectre.

SÍNTESI ADITIVA: El color s'obté per la descomposició de la llum blanca mitjançant un prisma (Experiment de Newton) que genera els colors de l'Arc de Sant Martí.

LLUMINOSITAT: Es el grau de claritat o obscuritat d'un color. Objectivament correspon a la relació existent entre la intensitat del estímul lluminós i la sensació percebuda.

HISTÒRIA DE LA FOTOGRAFIA

La història de la fotografia comença l'any 1839, amb la divulgació mundial del primer procedimient fotográfic: el daguerrotip.

 Daguerrotip

CRONOLOGIA (EVOLUCIÓ PRE-FOTOGRÀFICA) 

1521: La primera publicació sobre la cambra fosca es la de Cesare Cesarino, un alumne de Leonardo Da Vinci durant el Renaixement.

1558: Giovanni Battista della Porta, per les seves publicacions sobre el funcionamient de la cambra fosca, es va fer popular entre els pintors de l'època. Gerolamo Cardano va implementar una gran millora: un lent l'apertura de la cambra.

1600: Al s.XVII, la cambra que era una habitació es transforma en un instrument portátil de fusta. Johann Zahn va transformar la caixa en un aparell semblant al utilitzat als principis de la fotografia.

1685: D'acord als tractats publicats per Zhan, la càmera ja estaba llesta para fotografiar; pero encara no es podien fixar les imatges.

1777: Carl Wilhelm Scheele va publicar el seu tractat sobre les sals de plata i la acció de la llum. Els artistes, que ja grácies a la cambra fosca realitzaven uns treballs quasi perfectes.

1801: Thomas Wedgwood va descubrir un sistema per fixar imatgenes, encara que no era molt efectiu.

1824: Nicéphore Niepce va obtenir la primera fotografia del seu terrat, la qual es va fer una copia al 1826 amb una cambra fosca

 Primera fotografia de la història

Però la fotografia sobre peltre presentava un problema: el suport era massa tou així que Lemaître va trobar el metall perfecte: coure platejat. Un metall que permetia obtenir resolucions més nítides.

1829: Niépce va ser un cas excepcional d’entrega a la ciència. Als 64 anys, estava arruïnat ja que havia invertit tota la seva fortuna en els seus experiments fotogràfics. Va conèixer a Louis Jaques-Mandé Daguerre amb qui es va associar per poder comercialitzar els seus invents. Niépce va morir uns anys abans de poder contemplar les millores que aquest va introduir.

1837: Louis-Jacques-Mandé Daguerre. Fou un pintor francès que va col·laborar amb Niépce i és considerat un dels pioners de la fotografia, popularitzant-la.