En aquest exercici, veurem cinc dels moviments artístics més importants.
ART RUPESTRE:
Pintures Rupestres de la cova de Altamira (Santander)
L'art Rupestre es caracteritza per estar pintat a les parets i sostres de coves, grutes i cavernes prehistòriques.
És l'art més antic que es coneix, ja que els homes antics utilitzaven aquest art per deixar constància del que havien caçat normalment.
Es pintava amb materials de la época, com sang i carbó.
SURREALISME:
Aquest moviment artístic, s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, donant importància a les facultats imaginatives assolint un estat més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "surreal", per sobre de la realitat.
Per a molts surrealistes, aquesta cerca de transcendir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorporés els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una revolució personal, cultural, política i social.
En paraules d'André Bretón, generalment considerat el fundador del surrealisme: "la bellesa serà convulsiva o no serà".
STREET ART:
L'art de carrer és l'art desenvolupat en els espais públics, com murals d'edificis, grafitis, pintura de carrer i accions artístiques.
El terme pot incloure obres d'art tradicional, grafittis, stencil graffitis, adhesius, wheatpasting (cartells als carrers)... En general, l'art del carrer o el grafitti té un missatge més específic i reivindicatiu.
L'art de carrer està fortament definit per una realitat: en el 99% dels casos, la seva realització és il·legal, i en si mateix constitueix un desafiament a la propietat privada i a la reglamentació de l'espai públic.
El cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'art modern, present principalment en la pintura i l'escultura.
Va tenir el seu moment més intens entre 1907 i 1914. És l'art i la innovació més important del segle XX, transformant la perspectiva convencional i la manera de percebre les formes, que apareixen fragmentades com un trencaclosques amb les peces mal posades.
Es considera l'inici de l'art abstracte. En les obres cubistes els objectes es trenquen, i es reconstrueixen en una forma abstracta; en lloc de representar els objectes des d'un únic punt de vista, l'artista pinta el motiu des d'una multitud de perspectives.
L'art abstracte és un estil artístic que va sorgir a l'inici del segle XX i les conseqüències múltiples del qual n'han fet una de les manifestacions més significatives en aquest segle.
L'art abstracte deixa de representar la realitat i tendeix a substituir-la per un llenguatge visual autònom, amb el seu propi significat.
Aquest llenguatge s'ha elaborat a partir de les experiències fauvistes i expressionistes, que exalten la força del color, o bé a partir de l'estructuració cubista, que dóna lloc a diferents abstraccions geomètriques i constructives.
.jpg)
Daguerrotip
